Transcripció complerta de l’article del diari la Vanguardia per part de Mayte Rius del passat 1 de març que confirma el que porten anys constatant i estudiant: els beneficis dels banys de bosc en la nostra salut.
Comparteixo l’article íntegre ja que veritablement em ressona en tots els sentits, i em motiva a seguir fent auquestes meravelloses sortides de pausa i natura🌿😄🌳
Títol: Ser a la natura canvia l’activitat cerebral associada a l’atenció i l’estrès.
Subtítol: La revisió d’imatges cerebrals revela per què l’aire lliure facilita un ‘reset’ mental
Diu així:
Passar temps ala natura, fins i tot breument, desencadena una cascada de canvis al cervell que calmen l’estrès, restauren l’atenció i aquieten el rumiament mental. Ho constata la revisió de més de cent estudis de neuroimatge de diverses disciplines que ha examinat els efectes dels estímuls naturals en la funció cerebral i el processament cognitiu i afectiu.
Segons els autors -investigadors de la Universitat McGill (Canadà) i de la Universitat Adolfo Ibáñez de Chile, fins i tot exposicions de només uns minuts en un entorn natural poden activar una resposta neural que redueix la reactivitat a l’estrès, calma l’activitat de regions vinculades a la por i millora l’atenció en comparació amb les respostes habituals al soroll i els estímuls visuals i cognitius de les ciutats i de l’entorn digital.
Intuitivament, el contacte amb la natura és una experiència reconeguda en totes les cultures com a base per al benestar. Però la neurociència proporciona explicacions i evidència científica de per què és així. En concret, els investigadors han identificat quatre senyals de com l’exposició a un entorn natural desencadena el que anomenen “un patró en cascada” que s’acaba traduint en un cervell més estable.
El primer senyal és un canvi en el processament sensorial. Per al cervell, processar els patrons fractals de la natura és més fàcil, requereix menys esforç i consumeix menys recursos cognitius que amb els estímuls accelerats i visualment densos que hi ha a les ciutats o al món digital.
Un segon senyal és que els sistemes d’estrès s’estabilitzen. Si disminueix la càrrega sensorial, el cos surt del mode “lluita o fu- gida”, la freqüència cardíaca baixa, la respiració es fa més profunda i les regions cerebrals implicades en la detecció d’amenaces i la gestió de l’estrès (com l’amigdala) disminueixen l’activitat. El tercer canvi detectat és que l’atenció es restaura perquè, en reduir-se l’estrès, l’atenció orientada a les tasques que es fa servir en la vida quotidiana dona pas a una atenció més calmada.
Això, al seu torn, facilita el quart i últim senyal: disminueix el rumiament mental. Les xarxes cerebrals vinculades a un pensament repetitiu negatiu i focalitzat en un mateix redueixen l’activitat, cosa que afavoreix una sensació de més tranquil·litat i claredat.
Els autors de l’informe desta-quen que aquest “ser a la natura” que tan bé va al cervell abastades de passejos a l’aire lliure en bos-cos o a prop de rius, llacs o altres llocs amb aigua, fins a experiències més modestes, com mirar imatges de paisatges naturals o cuidar plantes. “Tan sols tres minuts en un entorn natural poden produir canvis mesurables, però les experiències més immersives, les del món real, i una exposició més prolongada s’associen amb efectes més forts i duradors”, explica la coautora principal de l’anàlisi i investigadora al departament de psiquiatria de la Universitat McGill, Mar Estarellas.
Considera que, en vista dels canvis cerebrals que desencadena, la natura proporciona un tipus de reset mental que cap desintoxicació digital no pot proporcionar per si sola, de manera contrarestar l’excés de temps que és una gran alternativa per davant les pantalles. A més, apunta que aquest reset pot complementar altres intervencions en salut mental, de manera que hauria d’apostar-se no només per un disseny urbà més verd, sinó perquè els metges “receptin” passar temps a la natura.